CARMEN AMORÓS VALLDAURA

 

Passo d’escoltar les valoracions que es fan des d’aquí, i més encara des d’Espanya, del resultat del referèndum escocès. M’estimo més sentir les dels senyors Salmond i Cameron.

Passo de llegir el detalls dels casos Pujol, pare i fills, i Ferrusola. Prefereixo invertir el temps fent de voluntària d’Òmnium Cultural.

Passo de seguir fil per randa les declaracions, contradeclacions i respostes a les declaracions i contradeclaracions dels polítics sobre qualsevol tema. Aprofito el temps que hi perdria per llegir coses que de debò m’interessen.

Passo del safareig sobre el cas Mercuri i qualsevol altre en procés judicial; quan hi hagi sentència ja me n’assabentaré: de moment, enlloc d’estar enganxada a les noticies surto a passejar amb els meus gossos.

Passo de les bajanades que diu el senyor Moragas, cada una més grossa que l’anterior. Penso que és molt millor dedicar-me a fer coses per millorar la meva vida domèstica.

Passo de si no-sé-qui s’ha operat o s’ha fet uns retocs per semblar 10 minuts més jove o una caricatura de si mateixa. Opto per mantenir les meves arrugues adquirides al llarg anys de periodisme al carrer.

Passo de dedicar més d’una hora a la setmana a les xarxes socials. Jo als amics i a la família els veig en persona o els truco.

Passo de passar-me la vida amoïnada per saber què es porta i com m’he de pentinar. Aprofito la roba i els complements que tinc i, molts dies, em faig una cua de cavall.

Passo del consumisme d’usar i llençar. Jo utilitzo les coses mentre és possible i després miro de donar-les-hi un nou ús o de regalar-les a qui les vulgui aprofitar.

Passo de tenir allò que els anglesos anomenen “una bona adreça”. A mi m’agrada casa nostra, n’hem fet una llar.

Passo de les persones que pretenen afalagar-me amb finalitats per a mi desconegudes. Agraeixo tant la veritat, per dura que sigui, que sempre busco la sinceritat.

Passo d’entendre de vins perquè està de moda. M’agrada molt el vi i bec els vins que sé que m’agraden.

Passo dels restaurants que et maten de gana en ares del disseny. Només demano que les matèries primeres siguin de qualitat i que estiguin elaborades amb honestedat.

Passo dels embolics financers del Barça. Des que es va vendre la samarreta a un país de dubtosa democràcia, que va deixar de ser el meu club.

Passo de la gent que critica la sanitat pública. Admiro els seus professionals que van escarrassats per seguir-nos donant el mateix servei amb molts menys recursos.

Passo de l’IVA cultural. Aplaudeixo iniciatives com les de vendre una poma a preu d’entrada i regalar-la.

Passo de l’immobilisme de les administracions. Em desfaig en elogis cap a les idees innovadores de la societat civil que ajuden a passar aquests temps tan difícils.

Passo de pensar que les lleis són sagrades. Les lleis les fem les persones i les persones les podem adequar a les necessitats o a les circumstàncies de cada lloc i moment.

Passo de l’exclusió social pels motius que siguin. Crec en ajudar tothom a trobar el seu camí.

Passo de tractar la canalla com si fossin Déus. Tot i que estic a favor de tractar-los el millor possible hi ha límits que no poden traspassar; pegar als pares o als mestres és un d’ells.

Passota, jo? No ho crec pas. El que passa és que els meus interessos no sempre coincideixen amb els de les majories.

 

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s