D’on provenen els fons negres de Pujol? L’economista Francesc Cabana, casat amb la germana de Jordi Pujol, sempre ha desmentit que existís diner negre de l’herència del sogre, com ha ratificat davant el jutge. Des del principi ja m’ho semblava, coneixent els bancs suissos, que no donen facilitats per multiplicar el diner negre com pretenia Pujol amb la seva discreta herència. Almenys que el president de la Generalitat fes hores extres especulant amb els seus franquets.

Aquests francs suissos semblaven haver crescut sols, però quan el govern central de Madrid filtrava que Pujol tenia un compte suís i jo demanava en carta pública al Diari de Girona que m’ho deixés investigar, Pujol no va poder blanquejar el negre com permetia el corrupte PP. El va enviar a Andorra on no ha faltat temps perquè Madrid ho sabés: Andorra és una colònia compartida amb França. D’aquí la forçada confessió de Pujol el passat estiu amb l’enrevessada excusa de l’herència. Fa anys sentia una anècdota justificant el fastigós enriquiment de tots els nombrosos fills de Pujol, que es passejaven per Catalunya com els fills de Gaddafi o les filles de Chavez. Per cert el dictador veneçolà tenia un compte al banc anglès HSBC de Ginebra amb 12 mil milions! I va donar menys d’un milió al vicepresident de Podemos que, fidel al seu nom, Monedero, se’ls va embutxacar. Doncs deien per Can Fanga que Marta Ferrusola silenciava el seu preocupat marit, preocupat no per Catalunya sinó pels anells d’or dels fills: «Fes-ho pels fills.» Pujol era honest, però tancava els ulls per amor filial -o per por que no li caigués a sobre la dona paracaigudista. Aquest era el conte corprenedor que ens empassàrem, Francesc Cabana i jo fins que obrirem els ulls amb la confessió de Pujol. També em vaig empassar la «venda» de Destino el 1975 a Jordi Pujol quan el dèspota Franco moria. El milhomes Pujol creia que vindria una dictadura marxista i, fent mèrits, imposava una redacció comunista que es va carregar la revista, l’únic cop d’Estat reeixit abans de la democràcia. Quan vaig escriure la biografia compartida amb el meu pare, «Un país tan desgraciat», donava voltes a l’estranya operació, sense trobar la clau. Un dia a la Biblioteca de Catalunya, remenant papers del meu pare, vaig finalment desenterrar el contracte secret de la venda de Destino tres anys i mig abans de la «venda» pública, on Pujol obligava el meu pare a actuar com si fos el propietari a les ordres del banquer. Sense saber-ho ho vaig destapar, ara me’n adono. Un dia li preguntava al meu pare: «Com és que Destino parla tant i tan favorable del banquer Pujol?» El meu pare em va mirar esverat, sense confessar la veritat. Fa uns anys el govern francès m’encarregava estudiar el transvasament del Roine, que promovia Pujol junt a una empresa pública francesa que havia fet un transvasament inútil del Roine fins a Montpeller perquè els pieds noirs expulsats d’Algèria fessin la Califòrnia al Llenguadoc. Els francesos del Midi s’indignaren amb la meva negativa. Quan l’alcalde olímpic de Grenoble anava a presó per corrupció amb l’aigua, un jove economista em confessava que el mateix passava aquí. Una comissió seria l’origen del negre. No era europeisme, sinó Suissa el que movia Pujol. El jutge ha de demanar quines transferències va fer aquesta empresa d’aigues, BRL, Roine amunt a Ginebra i Roine avall a Puj

 

Josep C. Vergés

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s