S’acosta l’inici de la campanya de les eleccions municipals i, des de fa unes setmanes no parem de veure operaris de tota mena fent millores o pitjores als nostres carrers i resta d’espais públics.

Al meu barri, per exemple, hi ha una carretera amb molts revolts què passa pel mig d’un bosc. Tot i que és força perillosa, cada vegada hi ha menys llum. Ja fa uns anys van canviar els fanals i de cada tres només en van posar dos. Des de fa un temps -què no puc precisar- un de cada dos no funcionen. Això vol dir que queden molts revolts a les fosques. Però això no sembla amoïnar gaire a les nostres autoritats municipals.

El que sí sembla que els amoïnava molt era que allà on la carretera d’accés al barri acaba per donar pas a una mena d’avinguda que ja la voldrien a Nova York per substituir la 5a, no hi havia voreres. Voreres, com si totes les carreters en tinguessin! Doncs bé, de cara a la campanya que és a punt de començar, ens han fet uns metres de vorera. Res a dir tret de què els diners emprats es podrien haver destinat a coses més necessàries com, per posar un sol exemple, arreglar els fanals d’aquesta mateixa carretera.

El despropòsit, però, no acaba aquí. El nostre ajuntament, conscient com és de les diferents normatives, ha fet aquestes voreres adaptades per si algú es vol suïcidar tirant-se amb la cadira de rodes al buit. Tot un encert. I més si pensen en que les voreres del barri estan molt necessitades de reparacions urgents. Surts a caminar o a fer un encàrrec i has d’anar pel mig del carrer sinó és que vols fer una cursa d’obstacles.

A més, per acabar-ho d’adobar, allà on s’acaba la carretera i comença el barri pròpiament dit, hi ha pals de banderes i banderes que, cada dos per tres es renoven o si més no es porten a rentar i planxar. Com si fos obligatori tenir les banderes europea, espanyola, la senyera i la del símbol que identifica el barri sempre a punt per una possible inspecció.

Imagino que de bajanades per l’estil se n’estan fent a tots els barris i que cada un de nosaltres podria dir-hi la seva.

Deixant de banda, doncs, l’urbanisme i anant a coses de petit detall, n’hi ha una què em té fascinada. L’ajuntament de Barcelona, en el seu afany d’endreçar-ho tot -o fer-ho veure- no n’ha tingut prou a obligar als quioscs de La Rambla a uniformar-se que ara obliga a posar-se l’uniforme als artistes.

Els artistes són per la seva pròpia naturalesa artística i valga la redundància, anàrquics, incapaços de seguir unes normes establertes, bohemis. Si no fos així, no serien artistes: serien interventors d’una Caixa o obrers d’una línia de producció.

Obeir no ha estat mai el punt fort dels artistes i ni falta que els fa: ells creen a partir del caos i a la seva manera denuncien les coses que els preocupen o intenten fer el món més bonic.

No entenc, doncs, que ara els artistes de La Rambla hagin de posar-se tots a un mateix costat -i si no els va bé la llum per dibuixar o pintar?- que tots hagin de tenir un parasol blanc -i si volen gaudir del sol o els núvols?, i si a un d’ells no li agrada el blanc i s’estima més el taronja?- que hagi de semblar que enlloc d’artistes dedicant-se a la seva feina, el què tenim és una parada militar.

Jo, si fos una autoritat municipal dedicaria el meu temps -què és de tots- i els recursos públic a fer coses útils que milloressin els nostres pobles i ciutats. Segurament per això, ningú no em vol a les seves llistes. Ni tan sols a les “fantasmes”!

Carmen Amorós Valldaura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s