La setmana passada el grup BBVA va fer públic el seu pla d’ajustos després de l’absorció de Catalunya Caixa. 1.750 treballadors perdran la feina i es tancaran 270 oficines arreu de Catalunya per evitar duplicitats. Aquest 20% de reducció de treballadors i oficines es farà en tres anys.

Amb tot plegat, el BBVA espera obtenir beneficis de 300 milions d’euros a partir del 2018, la qual cosa el consolidarà com a segon banc a Catalunya i podrà millorar els seus resultats globals a l’estat espanyol.

Fins aquí tot normal. Quan una entitat n’absorbeix una altra amb presència al territori, sempre sobren persones i oficines, per tal de quadrar els números. A això ja hi estem acostumats i no és cap notícia.

El problema, segons la meva opinió, és que simultàniament a aquest anunci, el grup BBVA està fent una campanya de publicitat amb l’eslògan “Sumar multiplica”. I el pitjor de tot és que les cares visibles són els germans Roca del multiguardonat restaurant gironí “El celler de can Roca”.

Entenc perfectament l’esperit de la campanya i l’exemple dels germans Roca no podria haver estat més ben trobat: tres germans que, junts, han aconseguit col·locar el seu restaurant entre els millors del món. És evident que sumar multiplica.

Em poso, però, en el lloc dels treballadors de l’entitat que veuen perillar els seus llocs de treball. I que no m’expliquin que els acomiadaments es faran amb prejubilacions i baixes incentivades, que de prejubilacions forçoses i baixes incentivades en sé molt.

Per a aquestes persones afectades s’obre un període d’incertesa i neguits de tota mena que culminarà amb la pèrdua del seu lloc de feina i amb un via crucis per tornar a trobar el seu lloc al món.

Per a ells, sumar no multiplica sinó que resta -resta de les seves nòmines, resta de les seves expectatives de benestar, resta, fins i tot, de la seva dignitat com a éssers humans als quals, la Carta de les Nacions Unides els reconeix el dret a tenir feina.

I no només això: sumar en el seu cas divideix. Jo he viscut de molt aprop un procés d’ERE i he pogut constatar que les situacions d’estres col·lectiu divideixen a les persones que, fins aleshores, havien estat companys, en diferents bàndols. Tothom especula, tothom opina, tothom fa números per saber quines possibilitats té d’estar afectat i com això repercutirà en la seva vida.

Durant el procés d’ERE que he viscut jo, he sentit opinions de persones properes que s’inclinaven per acomiadar, per exemple, als companys sense fills, o a aquells que ja els tinguessin crescuts, o a tal o tal altra persona perquè la seva parella es guanya molt bé la vida o perquè fa una any va heretar una petita quantitat i se’n pot sortir millor que els altres.

Si aquestes actituds no divideixen, ja em diran!

Critico doncs la poca oportunitat d’aquesta campanya publicitaria i, també, el paper que hi fan els germans Roca. I em dol perquè fins ara els havia tingut molt ben considerats. Però, amb actuacions com aquesta demostren, com a mínim, tenir molt poca sensibilitat.

Carmen Amorós Valldaura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s