Dijous passat es van celebrar les que havien de ser les eleccions més disputades, segons els sondejos, al Regne Unit. Tot semblava indicar que el SNP seria clau per permetre la governabilitat a un dels dos grans partits: conservadors i laboristes.

Tan bon punt es van conèixer els primers resultats, va quedar clar que l’aspirant a revalidar el càrrec com a primer ministre, David Cameron, havia guanyat les eleccions de carrer i que tant els laboristes com els liberaldemòcrates com l’UKIP s’havien enfonsat.

Aquests resultats van posar de manifest dues coses.

La primera que no ens podem fiar dels sondejos, tret, en aquest cas concret, del resultat dels independentistes escocesos, que la van clavar. Però en general, o bé la gent enquestada menteix descaradament, o entre el dia de l’enquesta i el de les eleccions canvien d’opinió o finalment són els indecisos els que acaben decantant la balança.

D’això se’n podrien fer paral·lelismes amb els resultats, diferents, de les diverses enquestes què, sobre les municipals, les autonòmiques i les generals que s’han de celebrar a l’estat espanyol, s’han publicat aquests últims dies.

Tot i que aquest no és el tema d’aquest article, que serveixi d’avís als candidats: que no es confíin i que facin campanyes en les que expliquin amb claredat els models que proposen i que no es limitin a desqualificar als altres, per tal que, si més no, els ciutadans sapiguem què voten quan arribin els diferents comicis. Amb l’actual escenari polític, amb les sigles no n’hi ha prou.

La segona és que al Regne Unit les coses de la política no funcionen com aquí. No en va és el bressol de la democràcia i, tot i que podem no estar d’acord amb els resultats que han obtingut, sobre tot els conservadors i l’SNP -aquests últims avalats per totes les enquestes-, i que el nostre vot hagués estat per a altres opcions, fa molta enveja veure el comportament dels diferents líders polítics.

D’entrada cal destacar la celeritat de tots plegats en reconèixer els resultats. Com aquí! I, sobre tot, en dimitir del càrrecs quan no s’ha obtingut allò que s’esperava. Com aquí! Per tant, les meves felicitacions als senyors Ed Milliban, Nick Clegg i Nigel Farage. Tots tres han donat una llissó de bon comportament polític que podria crear escola.

També cal destacar les promeses d’ampliar l’autonomia d’Escòcia que Cameron va fer als escocesos tan bon punt es van conèixer els resultats electorals. Tot i que va assegurar que no hi haurà un altre referèndum, enlloc de castigar-los per haver votat no a la independència el 18 de setembre de l’any passat, els reconeix la voluntat de tirar endavant amb el seu projecte nacional. Com aquí! Aquest és un bon moment per recordar també que després del referèndum, el líder dels independentistes escocesos, Alex Salmond, va dimitir dels càrrecs de primer ministre d’Escòcia i de president del Partit Nacionalista Escocès. Com aquí!

Per tot plegat, reitero que el Regne Unit em fan molta enveja. Si més no, pel que fa al comportament polític dels polítics. I ja posats, afegeixo que m’agradaria molt veure que els nostres polítics es posen els britànics d’exemple. Sé que és una utopia però, de moment, somiar segueix sent gratis.

Carmen Amorós Valldaura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s