D’ençà que vaig escriure l’última entrada al Blog, he estat reflexionant molt i m’he adonat que, realment, no tenia res a dir que fos veritat, amable i necessari. I per això m’he dedicat a llegir i no pas a escriure.

Tot i que segueixo pensant que res del que jo pugui dir és necessari per a ningú, ara qui necessita dir-ho sóc jo.

Al llarg d’aquestes setmanes, han passat moltes coses en el nostre entorn què crec que acabaran figurant als llibres d’història. No sé si tots plegats som conscients dels interrogants que ara s’obren i què, com a societat, tenim l’obligació d’intentar respondre.

Els resultats de les eleccions municipals a l’estat espanyol van posar de manifest dues coses: una, que el bipartidisme clàssic s’ha acabat i, dues, que noves forces polítiques estan agafant al lloc als partits de sempre.

Deixant de banda les ideologies dels partits emergents, del què no hi ha dubte és que la societat demana un canvi, una nova manera de fer, una evolució cap a un altre sistema d’organitzar-nos i de deixar-nos governar. Independentment del resultat que donin les noves aliances i els nous poders, que tant pot ser bo com nefast, el que queda clar és que cal replantejar-se la situació i entendre, d’una vegada, que allò que ens ha servit durant la segona meitat del segle XX ja no és vàlid pel segle XXI. Potser sí que anem amb quinze anys de retard, però millor ara que no pas més tard.

Grècia, per la seva banda, va fer ahir un pas de gegant: després que el govern grec hagi tret pit en diverses ocasions durant la negociació del seu deute amb la Troika, ara és el poble grec qui ha dit que ja n’hi ha prou que els escanyin; que malgrat les conseqüències incertes de la seva postura, es planten i que a partir d’ara David vol negociar amb Goliat de tu a tu.

El “no” grec pot semblar molt valent però, en realitat, el què posa de manifest és que, després d’anys de penuries molt greus, quan ja no hi ha res a perdre tan li fa “morir per mil com per deu mil”, que diuen a alguns pobles de València.

Grècia, de fet, ha dit “no” al establishment, a una manera de fer que ha demostrat no salvar res i abocar les persones a la incertesa quan no directament a la ruina i al suïcidi. Grècia ha dit no al status quo imperant i ha demanat que es busquin noves maneres de resoldre els conflictes. Grècia ha dit “no” al que tots coneixem i ha exigit explorar vies alternatives.

I malgrat que no sabem com acabarà tot plegat, jo estic contenta de veure que finalment la societat es mou, demana canvis, exigeix alternatives i es nega a quedar-se plegada de braços esperant l’endemà.

Potser no sortirà bé, potser haurem de passar encara per més estretors i angoixes, però al menys, hem gosat dir moltes coses. I la més important de totes és que hem dit que ja n’hi ha prou!

Carmen Amorós Valldaura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s