Darrerament, per motius que no fan al cas, he hagut de comprar moltes bombetes. Abans, quan havia de comprar una bombeta, anava a la ferreteria del poble, la demanava de la intensitat que fos que havia de menester i com a molt em preguntaven si rosca gran o petita.

Fins aquí arribaven, fins fa uns dies, els meus coneixements sobre el món de les bombetes. Ara aquests s’han ampliat a univers, diria jo. D’entrada, les bombetes, segons m’han dit, ja no es compren a les ferreteries dels pobles. I no és pas que no en tinguin, que en tenen, però no pots tenir al botiguer esperant tres hores a què decideixis quina vols. Per tant, si has de comprar bombetes has d’anar a una gran superficie on ningú no t’atén i on, per tant, pots triar i remenar tant com vulguis.

Per una bombeta?, us preguntareu. Per una o per dues dotzenes.

El cas és que ara hi ha bombetes de baix consum i de leds, de llum càlida o freda, amb globus grans, mitjans, petits o minúsculs, diferents mides de rosques o pins -i no és el mateix una de dos que una de quatre pins, evidentment, segons vaig descobrir en anar a instal·lar les que havia comprat- de llarga durada o de llarguíssima durada. A més has de saber -o aprendre sobre la marxa- que les bombetes de baix consum durant menys que les de led i que triguen més a encendre’s del tot. Un univers, vaja.

Però un cop triades les bombetes arriba la sorpresa en forma de factura. Jo no sabia que una bombeta podés valdre gairebé 50 euros i vint bombetes… vaig veure la factura i em vaig quedar estabornida. La noia de la caixa, que era encantadora, em va explicar que avui dia les bombetes són molt cares, sí, però que segurament, i donada la meva edat, ja no n’hauria de comprar mai més cap perquè arriben a durar 10.000 hores enceses.

D’acord, vaig pagar, vaig agafar les bombetes i me’n vaig anar.

Jo mai no he tingut tortugues i no pas perquè no m’agradin. Les trobo difícils d’amanyagar però d’altra banda no molesten gens i són, per tant, una mascota molt còmode. A mi però, sempre m’ha incomodat la idea de poder-me morir abans que elles. Em fa una sensació de finitud que no m’agrada. Per això tinc gossos, ploro molt la seva mort, però visc pensant que se’m moriran abans que jo i que això és normal. Al llarg de la vida he tingut diverses parelles de gossos i espero tenir-ne encara més. Amb una tortuga el plantejament és un altre: si te l’estimes has de vetllar per la seva sort un cop tu no hi siguis… una sensació ben estranya per algú que s’ha negat a procrear i a mantenir l’especie. Suposo que si tens fills hi estas mes acostumat.

I ara resulta que he comprat unes bombetes que probablement em sobreviuran i no sé quina mena de clausula he de posar al testament perquè algú se’n cuidi el día que jo falti.

Espero que ja siguin velles però desconec el seu procés d’envelliment, les d’abans es fonien i prou. Hauré de consultar algun expert. Però potser aquest mes sigui de vacances.

Carmen Amorós Valldaura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s