Quan es va saber que el president José Montilla es presentava a les eleccions espanyoles optant a un escó del Senat, molts catalans ens vam posar les mans al cap. Que una persona que havia tingut el privilegi i l’honor de ser el president de la Generalitat de Catalunya es rebaixés a anar a la cambra alta espanyola i com a mer diputat ens va semblar del tot inadequat.

En sortir elegit, el president Montilla va renunciar als privilegis que s’atorguen als ex presidents de la Generalitat en forma de remuneració, despatx i cotxe oficial, va fer les maletes -és un dir- i se’n va anar a Madrid a fer de senador. Recordo que -en aquell moment- moltes persones van dir que, al cap i a la fi, el president era d’origen espanyol, que per molt que ell se sentís català -i s’hagués proposat de parlar un català impecable- mai no havia deixat la seva condició d’andalús de naixement i que, per tant, tampoc no era tan estrany, donat que encara li quedaven uns quants anys per estar laboralment en actiu, que hagués optat per seguir en política -espanyola, sí- enlloc de quedar-se a casa, presidir una fundació, fer algunes conferències i fer-se escriure les memòries.

Personalment vaig pensar que la decisió del president Montilla no li feia cap bé a Catalunya -ser-ne o haver-ne estat el màxim representant hauria de omplir la vida de qui havia ostentat aquest honor- però donat que la persona -i en aquest cas parlo de la persona i no del càrrec- em mereixia el màxim respecte, un respecte que José Montilla es va guanyar dia a dia al meu parer, jo no hi tenia res a dir: cadascú és molt lliure de fer amb la seva vida -privada i professional- el què millor li sembli encara que a mi no m’agradi i tot i que no sigui el millor per Catalunya.

Ara m’assabento que el president Mas diu que està disponible per ser candidat a les eleccions que s’han de celebrar a l’estat espanyol el 26 de juny. Concretament en una entrevista a 8aldia Mas ha assegurat que s’implicaria en unes noves eleccions espanyoles, si és necessari com a candidat, en el cas que CDC i ERC configuressin una llista única a l’estil de Junts pel Sí. “Si hi hagués una llista conjunta el 26-J, estaria disposat a fer el que em demanessin, com he fet sempre”, ha afirmat. I crec que s’ha quedat tan tranquil.

No sé si el president Mas haurà pensat en trucar el president Montilla perquè li expliqui quin pa s’hi dóna a Madrid o si ja en té prou amb el que al llarg dels anys loi ha explicat el seu ex soci de coalició electoral, el senyor Duran i Lleida, qui per cert, segur que li pot donar bons consells pel que fa a restaurants i hotels de la zona del Congrés.

Jo tenia entés que el president Mas estava molt ocupat amb les quatre feines que ja té, però es veu que la seva capacitat de treball és inesgotable.

D’una banda no només fa les funcions pròpies d’un ex president de la Generalitat -que segons ens deia el president Pujol són moltes- sinó que les està compaginant amb les d’un ex president que ha de tutelar l’actual president ja que aquest gairebé no va tenir ni temps de fer-se’n a la idea abans de ser investit.

El president Mas també esta totalment bolcat en les seves tasques com a president de CDC on, jo creia, estava treballant en la reformació del partit i en fer oblidar tothom que alguna vegada va tenir res a veure amb el president Pujol i la vella guardia.

I, a més a més, encara ha de treure temps d’on sigui per representar Catalunya internacionalment, tal i com es va comprometre a fer en deixar la presidencia, no sé si a les ordres o suggeriments del conseller d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat o si ho fa per lliure.

Doncs es veu que malgrat aquest volum ingent de feina que ha de fer cada dia, el president Mas encara té estonetes per plantejar-se que, si li ho demanen, pot anar a fer de diputat a Madrid a una cambra -la baixa, en aquest cas, que ni ens representa -encara que figura que sí- ni ens té en cap mena de consideració. O és que potser era això el que volia dir quan es va comprometre a representar Catalunya a l’estranger?

Tot i que respecto la seva decisió, no m’ha agradat mai veure el president Montilla al Senat. Com tampoc no m’agradaria veure el president Mas al Congrés. No m’agrada que ens ninguneigin i ens facin callar amb l’excusa que se’ns ha acabat el temps. I em sap greu pensar com es deuen estar fregant les mans algunes persones només d’imaginar-se la possibilitat de poder “posar en el seu lloc” no només un president de la Generalitat sinó dos.

Ja sé que l’ex portanveu de Democràcia i Llibertat al Congrés -el senyor Francesc Homs- ha declarat que, tot i que ho trobava difícil donada la negativa d’ERC de fer una llista conjunta per al 26J, li semblaria “fantàstic” que el seu cap -quan li ha discutit res?- encapçalés una llista conjunta tot i que ell, encara que haurà de passar per un procés de primàries, té la intenció de repetir com a candidat de CDC. Tot plegat, un despropòsit.

Suposo que al final tot quedarà en res: ni hi haurà llista conjunta ni el president Mas acabarà al Congrés, però penso que hagués estat molt millor estalviar-se aquesta possibilitat. Com de vegades diu el meu pare “mai no es calla prou”.

Carmen Amorós Valldaura

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s