Tot i que no sempre he escrit a favor del president Mas, tot i que mai no he combregat amb la ideologia de Convergència i Unió, ni de CDC, ni del PDeCat, tot i que sempre he estat molt crítica amb el “peix al cove”, el “concert econòmic” i l’anar tirant que “qui dia passa, anys empeny” tan propis dels nostres governs fins que el president Mas va fer “un cop de timó” i es va decantar per la independència, “un cop de timó” que em va costar de creure’m, avui em declaro totalment i absoluta rendida al peus d’Artur Mas, el meu president, el que va saber fer un pas al costat -potser no prou al costat al començament, quan semblava que el president Puigdemont no podia fer ni una passa sense la tutela del seus antecessor al càrrec- però al costat al cap i a la fi pel bé del país. Avui a Mas el veig com un home que està demostrant que darrera la façana de cap de secció de grans magatzems, hi ha un veritable polític amb una dignitat a prova de qualsevol cosa.

Avui em sento orgullosa de ser catalana. Em sento orgullosa de sentir el president Mas declarar-se “innocent penalment, responsable políticament”, un fórmula que trobo molt encertada per defensar-se (!) d’haver posat les urnes a Catalunya perquè cada un de nosaltres, tots, poguéssim expressar el nostre parer pel que fa al futur del nostre país.

Jo vaig anar a votar, ho vaig fer amb la memòria del meu avi matern ben viva, al costat, dient-me “fas el que jo hagués volgut fer”. Ho vaig fer pel meu avi, per mi, pels nets dels meus amics, sense tenir en compte les represàlies que podia comportar el meu gest -ficar un paper en una urna- tenint en compte, però, que ens hi jugàvem molt i, sobretot, perquè les nostres institucions, per una vegada a la vida, anaven de la mà dels nostres anhels.

Han passat més de dos anys, poc més de dos anys, que pel president, per la exvicepresidenta, Joana Ortega, i per l’ex consellera d’Ensenyament, Irene Rigau, deuen haver estat molt difícils. (I també per l’exconseller Francesc Homs a qui avui no s’ha començat a jutjar perquè la seva causa -en ser diputat al Congrés- va per una altra banda). Vint-i-sis mesos que se’ls deuen haver fet molt llargs. I avui, després d’aquests vint-i-sis mesos, els tres, tots tres, estan donant una lliçó de modos al món.

Que només se’ls demanin multes de 36.000 euros i deu anys d’inhabilitació per exercir càrrecs polítics (nou a Ortega i a Rigau) ja demostra que el judici és polític i no penal. Si haguessin comés cap crim, se’ls demanaria presó. Sembla mentida que davant la declaració d’intencions de la justícia -i la poso en minúscula perquè jo no sóc tan políticament correcte com el president Mas per dir que encara hi crec- el món encara dubti entre donar el seu recolzament als tres acusats -i a tot el poble català- o si seguir fent aquell joc tan antic d’esperar i decidir a última hora on es posicionen.

Encara avui, la Comissió Europea parla d’afers interns espanyols; del nou president dels Estats Units, Donald Trump, jo no n’espero res ja que els seus antecessors -molt més ben informats sobre política internacional- no van fer ni un sol gest. I l’Àsia, Oceania, l’Àfrica i tota l’Amèrica Central i del sud, altres problemes tenen que estar al nostre costat… tan petits, tan llunyans. Potser el president Trudeau reconsideri les seves paraules en veure les imatges d’aquest matí.

De la mateixa manera que sempre espero que al final, Julieta es desperti abans Romeu no se suïcidi i la història d’amor acabi bé, avui esperava veure Inés Arrimadas i Miquel Iceta en primera fila, manifestant que, tot i estar en contra de la independència de Catalunya, estan a favor dels principis democràtics que han impulsat els tres acusats -quina imatge veure’ls al banc dels acusats!- a escoltar el poble. Ingènua que sóc, vaig somiar aquesta possibilitat…

La realitat ha demostrat però, que només podem comptar amb la nostra força, només amb la nostra empenta, només amb el nostre lideratge.

I avui, veient persones d’arreu del territori fent costat a la democràcia i a les nostres institucions, estic segura que ens en sortirem. Jo soc Mas, Ortega i Rigau. Tots (els que ho vulguin) ho som. I encara que ens condemnin, en sortirem reforçats.

Carmen Amorós Valldaura

2 Comentarios

  1. Be, potser per la altíssima corrupció del seu partit aquest politic sense escrúpols serà considerat culpable políticament…

    Me gusta

  2. “Avui a Mas el veig com un home que està demostrant que darrera la façana de cap de secció de grans magatzems, hi ha un veritable polític amb una dignitat a prova de qualsevol cosa” …

    Un testimoni protegit dona testimoni, en seu judicial, de la gran dignitat política de Mas:

    “Cuando llego me suben al despacho de Artur Mas donde estaban Germá Gordó y el mismo Mas. Entonces se dirige Mas a mí y me dice: a partir de ahora todas las adjudicaciones han de ser a través de Gordó”….

    Me gusta

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s