Al balcó de casa hi tinc penjada una estelada que el pas del temps ha deixat més mate, més esborrada, més esfilagarsada, més trista, que el dia que la vaig comprar i penjar: lluent, alegre. La pluja ha anat barrejant-li els colors, el sol l’hi ha anat debilitant les forces i el vent, aquella tramuntana que ens pinta els dies de color blau-nivea, li ha anat estripant les betes amb que la vaig nuar als barrots. Ara que ho penso, quina imatge, l’estelada nuada a uns barrots que podrien ser els d’una cel·la de presó… Però és que si vull que la meva estelada es vegi des del carrer, donat que no tinc un pal de bandera a la façana de casa, la reixa del balcó és la meva única opció.
Fa setmanes que penso que n’hauria de penjar una de nova, que l’hauria de canviar: la única excusa que tinc per no haver-ho fet, és que penso que, en qualsevol moment, ja la podré despenjar per sempre i reemplaçar-la per la senyera. O no penjar cap bandera.
L’estelada ha perdut la seva qualitat de bandera de combat. Molta gent ni tan sols sap perquè la penja o la fa onejar en dates i cites assenyalades. Hi ha persones que, tot i sent catalanes i identificant-se per tant amb la senyera, no són necessàriament independentistes però que treuen l’estelada a passejar, en qualsevol de les seves moltes versions i sense saber què signifiquen cada una d’elles, perquè aquesta ha agafat el lloc de l’altre i ja és un embolic saber què vol dir què.
Segons un resum del text que figura a la Viquipèdia, la bandera estelada, senyera estelada o estelada és considerada la bandera no oficial que simbolitza la independència de Catalunya o dels Països Catalans. El seu origen data d’inicis del segle XX i es considera Vicenç Albert Ballester com el creador o l’inspirador. Nasqué de la fusió dels quatre pals tradicionals amb el triangle del tipus que tenia la bandera de Cuba, país on Ballester residí temporalment i n’admirà la lluita contra l’Imperi espanyol.
Els colors tenen una simbologia que es relaciona amb els ideals de la revolució francesa i la seva bandera tricolor. El triangle blau representa el blau del cel –la humanitat– on al bell mig llueix l’estel blanc de la llibertat.
L’any 1968, amb la fundació del Partit Socialista d’Alliberament Nacional es canviaren els colors de l’estelada per tal d’adaptar-ne la significació a la ideologia pròpia, usant l’estel vermell –socialista– i el fons del triangle blanc primer i finalment groc, per tal de ressaltar-ne l’estel mateix.
El document més antic en què apareix l’estelada té data d’11 de setembre de 1918 i reclama la revisió del Tractat d’Utrecht.
L’estelada amb el seu disseny definitiu naix aleshores, fruit de la voluntat de crear un símbol potent i de referència per al catalanisme radical. La quadribarrada tradicional els quedava curta al costat de l’espanyola que la neutralitzava ideològicament. «L’estelada» en canvi, es convertiria en la nova bandera de la Catalunya insurrecta, fins que aquesta recuperés la independència, moment que retornaria, en paraules del mateix Ballester, de bell nou la bandera de les quatre barres, la Bandera Catalana, sense estels, sense blaus, però amb tots els honors. Ben alta, ben dreta i ben sola!”.
Perquè tinc ganes de deixar de viure en un estat sotmès, perquè vull assolir la independència ja i perquè vull poder triar entre penjar la senyera (ho faré durant un temps, segur) o comportar-me com una persona normal que viu en un país normal, i no penjar-ne cap de bandera, i, molt especialment fent referència a les paraules de Ballester, tinc ganes de despenjar l’estelada (feta miques, pobreta!) del meu balcó, i deixar que el sol entri a casa.
Carmen Amorós Valldaura
BLOGS L2N 